Valors educatius de l’esport
Solidaritat
En el desenvolupament personal d’infants i joves, l’esport és una eina educativa molt potent per al foment de la solidaritat. Els esports, especialment els esports d’equip, a diferència del que reflecteixen els mitjans de comunicació, afavoreixen la cooperació i la reivindicació del bé comú per sobre de l’interès individual. L’esport ens ensenya un valor molt necessari a la nostra societat: els propers anys: que només podrem superar els reptes si ho fem plegats, compartint els beneficis de la victòria i donant-nos suport en les derrotes.
Esforç
L’esport és un camí lúdic per aprendre el valor de l’esforç i el treball per assolir determinades metes, així com la importància de no rendir-se davant la primera dificultat. Més aviat, l’esport ens serveix per aprendre que les dificultats ens serveixen per millorar i que només amb dedicació constant podem veure progressos.
Respecte
Una de les primeres coses que aprenem en participar a qualsevol disciplina esportiva és el respecte a les regles de joc i a totes les persones que hi participen: companyes, rivals, àrbitres, que prenen decisions que hem d’acceptar tant si ens agraden com si no. El més important és que no ho aprenem llegint un text o memoritzant un codi de normes, sinó que ho aprenem des de dins, participant d’un joc que només puc jugar a partir de la humilitat i el respecte a tothom en la victòria i en la derrota. Una bona analogia de la societat!
Disciplina
La gestió del temps i la responsabilitat és un repte formatiu a l’infància i la joventut. Però a l’esport s’aprèn de manera natural: sense disciplina no és possible entrenar, competir, jugar o formar part d’un equip. Un altre valor que fomenta l’esport de manera natural, i que es materialitza en l’ordre i la cura del grup, d’un mateix i del material esportiu necessari per poder realitzar qualsevol pràctica esportiva.
Competències que desenvolupa l’esport
Treball en equip
Aquesta és la primera competència que ens ve al cap quan parlem d’esports, especialment d’esports en equip. De fet, des de fa anys, esportistes que ja no es troben en actiu es dediquen a fer xerrades a moltes empreses i organitzacions per fomentar aquesta competència clau en tots els entorns professionals. La pràctica esportiva és molt útil per aprendre a coordinar-se amb els altres, assumir rols dins d’un grup i fer-se responsable de la pròpia tasca.
Comunicació
La competència en comunicació per expressar idees i interactuar amb els altres es fomenta en molts aspectes de l’esport. Especialment en infants i joves, és habitual que qui practica habitualment un esport desenvolupi unes habilitats socials i comunicatives que després siguin molt útils per a la convivència en societat, a la vida personal i professional.
Resiliència
Una de les grans preocupacions actuals en el món de l’educació i el lleure educatiu és la gestió de la frustració per part de les generacions més joves. Precisament l’esport, que et permet experimentar decepcions, errors o derrotes, entre d’altres, és una gran escola de la resiliència. Fent esport podem aprendre a posar a prova la nostra paciència i la capacitat de gestionar les pròpies emocions en situacions difícils, aprenent a mantenir la calma per assolir un equilibri emocional que necessitarem al llarg de la vida.
Autoestima
L’experiència de marcar-se objectius per anar millorant és la típica experiència que t’ofereix l’esport cada dia. D’aquesta manera, la pràctica esportiva permet treballar l’autoestima a mesura que anem aprenent gestos tècnics o assolim petites fites, interioritzant una dinàmica molt valuosa: si ens hi esforcem som capaços d’aconseguir moltes coses, i quan ho aconseguim, reforcem l’autoestima i l’autoconfiança. Les lliçons que s’aprenen a l’esport es traslladen després a situacions en què necessitarem confiar en nosaltres, des de prendre decisions a parlar en públic.
