7 consells per acompanyar la frustració dels infants

Article escrit per Marc Alcaraz Diez, mestre d’educació especial, psicòleg i cap d’estudis del centre de formació de Fundesplai.

Fa més de quinze anys, abans que el concepte de viralitat fos comú, aquest anunci es va convertir en un fenomen a Youtube:

L’habilitat dels seus creadors? Posar-nos davant del mirall amb una situació més o menys quotidiana que moltes famílies han viscut o, si més no, temen experimentar alguna vegada.

Abans d’entrar en matèria, fem un apunt ètic. L’anunci s’ajustaria a la dita catalana: “Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era.” És a dir, si no vols veure’t en aquesta situació, no tinguis fills. Una dicotomia de blanc o negre que deixa de banda el gris essencial: l’educació.

I és des d’aquest “gris” que neix aquesta petita entrada, amb la voluntat de proporcionar una mirada sobre un aspecte que sovint genera angoixa als adults: gestionar i acompanyar la frustració dels infants. Un petit spoiler: és possible però no fàcil, almenys al principi.

Webinar: límits, rabietes i altres maldecaps

Curs d’eines per a la gestió de les emocions

Què és la frustració?

Estratègies per prevenir

Són totes aquelles accions i aprenentatges que fem abans que es produeixi la reacció emocional. Ens permeten modelar la resposta a la frustració amb més èxit. Us proposem les següents estratègies:

1.Cultivem l’educació emocional

Tant a casa com en altres àmbits educatius (escola, esplai, esport…), treballem de forma conscient la dimensió emocional de l’infant. Aprendre a reconèixer les emocions, posar-los nom… Això es pot fer, per exemple, amb contes adaptats a cada edat que posen en valor aquest treball. En aquesta altra entrada podeu trobar algunes recomanacions.

2. Siguem referents

Què passa en l’entorn familiar quan un adult es frustra? Penso, per exemple, en infants que veuen com un dels pares llença el comandament de la consola per haver perdut una partida. O en situacions més subtils, com quan s’anul·la un pla del cap de setmana i la diem de l’alçada d’un campanar davant dels fills. Els infants aprenen observant. Si com a adults gestionem les nostres pròpies frustracions amb calma, estem ensenyant sense paraules. I si no ho aconseguim, reconeguem-ho. Dir “m’he equivocat, estava molt enfadat” és també educar. Si no ho fem, preparem-nos perquè aquell vol del comandament sigui recordat com a retret cada cop que demanem calma a l’infant davant d’un episodi de frustració.

3. Deixem que s’equivoquin

Pot semblar una evidència, però si no s’equivoquen mai, no es podran frustrar. I si no es frustren mai, tampoc aprendran a gestionar la ràbia que això els pot generar. La tendència actual és a sobreprotegir els infants per evitar la frustració, creant espais i situacions el màxim de controlades i segures possibles. Però… la vida adulta serà així? No. Rotundament, no. No fas cap favor a un infant si l’eduques per a un món que no existeix. Creu-me. A curt termini pot tenir un cert resultat, però amb mirada llarga (que és la que famílies i educadors hauríem de tenir), no té cap sentit. Això sí, els problemes i equivocacions que han d’afrontar han d’estar en consonància amb la seva edat, perquè la gestió emocional que se’n derivi sigui assumible.

Estratègies per gestionar

Tot i els esforços preventius, la frustració apareixerà. I quan ho fa, és clau saber com acompanyar-la amb empatia i fermesa.

4. Validar i contenir

No cal resoldre-ho tot de seguida. A vegades, només cal estar-hi. Dir “Entenc que estàs enfadat” o “És normal sentir-se així quan les coses no surten com esperaves” pot ser més útil que intentar calmar ràpidament. Aquest tipus de frases han d’anar acompanyades d’una actitud corporal i de fets coherents. No podem dir que entenem com se sent per de forma immediata demanar que es mogui i surti de la situació viscuda. Faig aquest apunt perquè sovint observo famílies que han après aquest tipus de frase com una mena d’instrucció respectuosa sense més.

5. Evitar la lluita de poder

Quan l’infant està desbordat emocionalment, no és moment de raonar ni de corregir. És millor esperar que es calmi per poder parlar. Parlem del “segrest emocional” que tota persona passa quan les emocions ens “superen”. La calma de l’adult és clau per desescalar la situació. La tendència a reforçar el nostre paper d’autoritat és molt habitual en situacions com les de l’anunci. Ens sentim qüestionats en públic i en comptes d’atendre la necessitat real de l’infant atenem la pròpia: la vergonya que sentim quan tothom ens mira preguntant-nos si no pensem corregir aquella actitud.

6. Revisar el context

Preguntar-nos: hi ha alguna necessitat no coberta? Està cansat, té gana, ha tingut un dia difícil? La frustració sovint és la punta de l’iceberg. Aquesta reflexió ens podrà servir com a línia preventiva a futur.

7. Reparar i reflexionar

Un cop passada la tempesta, podem parlar amb l’infant sobre què ha passat, com s’ha sentit i què podria fer la propera vegada. Aquest moment és educatiu i potencia l’autoconeixement i per tant l’autonomia (també emocional) del propi infant. Us recomanem que també pugueu expressar com us heu sentit vosaltres mostrant així que la dimensió emocional és present en totes les persones i que parlar-ne és quelcom natural i sa.

En conclusió…

Si heu arribat fins aquí estic segur que encara podeu pensar “Sí, interessant, però si a mi em passa això de l’anunci… no sé si tindria tanta paciència i aplicaria aquests passos”. Educar en la gestió de la frustració és una tasca complexa, no ho negarem. No es tracta de fer desaparèixer la frustració, sinó d’ensenyar a conviure-hi. I aquest és, potser, un dels punts on sovint fallem. Ens incomoda veure l’infant en aquella situació, ens remou emocionalment, i volem solucionar-ho ràpidament… acabant amb la frustració mateixa. Ser conscients d’això ja és un gran pas per afrontar la propera rebequeria amb una actitud —i uns resultats— diferents. És qüestió de calma i pràctica. Hem començat l’entrada amb una dita catalana en relació amb l’anunci. Acabem amb una altra que resumeix bé el camí que proposem: “Poc a poc i bona lletra”.

Si t’ha agradat aquest article, no et perdis recursos online i disponibles sense cost com ara el MOOC Salut mental amb joves o el webinar Límits, rabietes i altres maldecaps.

Cursos subvencionats d’habilitats interpersonals

Curs d’Estratègies del control de l’Estrès, el Burnout i els Riscos Psicosocials

Forma’t en estratègies per a la salut i el benestar a l’entorn laboral!

Adreçat a: treballadors/es en actiu on s’inclouen treballadors/es en ERTO i autònoms.

Durada del curs: 20h