L’esport és una eina educativa molt potent en totes les etapes. A més d’aportar beneficis educatius, té un paper fonamental en promoure la inclusió, la transmissió de valors i la defensa de drets. Com a eina d’inclusió social, l’esport és capaç de crear espais on infants i joves, independentment del seu origen o capacitat, poden compartir experiències i aprendre a col·laborar. Això contribueix a l’acollida, la integració social i al desenvolupament d’habilitats interpersonals fonamentals, com el respecte i l’empatia.
A més, la pràctica esportiva fomenta l’adquisició de valors essencials com la disciplina, l’esforç, el treball en equip i la perseverança. En els esports col·lectius, els infants aprenen la importància de cooperar, de seguir regles i de gestionar tant l’èxit com el fracàs, la qual cosa té un impacte positiu en la seva formació personal i emocional.
De vegades oblidem que l’esport, en el marc del lleure educatiu i dels hàbits saludables, quedaria reconegut en el Dret al Lleure, Dret a la Salut i el Dret a l’Educació, dins la convenció dels Drets dels Infants. Això és particularment rellevant per a aquells en situacions de vulnerabilitat, en què els infants poden beneficiar-se de l’esport no només per al seu desenvolupament físic, sinó també com una eina per a millorar el seu benestar emocional, les competències socials, el rendiment acadèmic,…
En termes educatius, l’esport també ajuda a desenvolupar hàbits de vida saludables, habilitats cognitives i físiques. De fet, els infants que participen en activitats esportives mostren millores en la seva capacitat de concentració, resiliència i maneig de l’estrès, la qual cosa contribueix al seu benestar integral.
ENTREVISTA AMB L’EVA GARCÍA NAVARRO
Per tot això, hem convidat a l’Eva García Navarro, docent i autora del llibre Nervis a la graderia, perquè ens parli de l’educació respectuosa a través de les pràctiques esportives.
L’Eva García Navarro és coach i formadora del curs Eines de coaching, autora del llibre “Nervis a la Graderia”. Experta en ecologia emocional i docent de la formació professional per a l’ocupació a Fundesplai, on imparteix el certificat professional d’operacions auxiliars administratives i generals.
“Tenir un infant és fàcil, mantenir-lo costa. Educar-lo és el gran repte”. Jaume Soler i Mercè Conangla.
Un dels grans reptes a la vida de les persones és l’educació dels infants. No podem educar com ens van educar a nosaltres, perquè és obvi que els infants del 2024 son diferents a als infants de fa cinquanta anys endarrere, per tant si fem servir les mateixes estratègies educatives el més segur es que ens equivocarem. L’acompanyament diari d’un infant és tot un art, requereix per part de l’artista molta creativitat, paciència, estima en allò que fa, i saber retirar-se en el moment adequat. Sota el meu punt de vista, l’objectiu de l’adult es veurà aconseguit quan l’infant s’hagi convertit en un adult responsable, amorós i autònom, que és aquella persona que vol ser, i posa en acció tot el seu talent al seu servei i al servei de la humanitat. L’acompanyament és un viatge que iniciem adults i criatures alhora i ens necessitem l’un de l’altre. És a dir l’adult no pot créixer sense l’infant i l’infant tampoc pot créixer sense l’adult. En aquest viatge tothom porta un mirall màgic sota al braç, perquè durant el trajecte, no fos cas ens avorríssim, juguem al joc dels miralls. És un joc on en els miralls veiem reflectides les nostres ombres i les nostres llums. El viatge està ple de situacions inesperades, i aquestes les podem viure com un conflicte o com una oportunitat d’aprenentatge, tot dependrà de la mirada de l’adult.
UNA MICA D’HISTÒRIA…
Fa uns cinquanta anys endarrere més que educar se’n deia criar les criatures, o fer-les créixer. Els adults es dedicaven només a donar recer i viandes. Segurament us sona la frase “En aquesta casa no et faltarà mai un plat calent i un lloc on dormir”. Qualsevol adult tenia el dret d’agredir a un infant, per la senzilla raó que tenia més anys. Es considerava als infants com persones en miniatura, o persones no completes, i això donava dret als adults a no respectar-los i l’agredir-los. Malauradament alguns adults encara tenen aquesta visió dels infants.
“El respecte no té a veure amb l’edat ni amb el rang, sinó que té a veure amb l’amor. A partir del respecte podem construir l’amor. L’amor que cada persona hauria de sentir per un altre ésser humà pel sol fet de ser persona.” (Del llibre Nervis a la graderia)
A partir dels anys 70 es van realitzar diverses investigacions en relació a les emocions, i gràcies aquestes descobertes es va prendre consciència de com influeixen les emocions en la manera de ser de les persones. A principis dels anys 90 va començar a canviar la manera d’educar, tant a les llars com a les escoles, i va començar a tenir més rellevància la intel·ligència social i emocional. En aquest nou marc de concepció de la infància va ser quan es van establir legalment els Drets dels Infants, a partir d’una Convenció dels Drets dels Infants, el 20 de novembre del 1989, realitzada per l’Assemblea General de les Nacions Unides i signada per la majoria de països.
Si vols saber més sobre els Drets dels Infants, segueix aquest enllaç
L’EDUCACIÓ RESPECTUOSA
Actualment, moltes persones defensem una educació basada en:
- L’autoconeixement dels infants, perquè sàpiguen manejar millor les seves emocions en moments de dificultat; prenguin consciència de les seves fortaleses i debilitats; i en conseqüència tinguin menys dificultats alhora de saber quin és el seu propòsit de vida
- Capacitar els infants en habilitats socials i valors ètics perquè es relacionin d’una manera sana amb les persones del seu entorn més proper, com poden ser companys de l’escola, família i amics/gues.
- Conèixer el món on vivim i d’on venim, perquè les criatures valorin el patrimoni cultural propi així com el patrimoni d’altres cultures diferents al nostra, i aprenguin a cuidar i respectar la natura.
L’esport com a vehicle en l’educació
L’esport és un vehicle extraordinari que ens pot ajudar a treballar aquests tres conceptes amb els infants. A més a més, l’activitat física i la pràctica esportiva afavoreixen el benestar emocional i la cohesió de grup, i això ens ajuda molt en el camp educatiu. Tot i que els pares i les mares son les persones amb més influència sobre les criatures, altres persones que interactuen amb elles diàriament, com ara l’equip docent de l’escola, o els monitors i monitores del temps educatiu del migdia, esplais o activitats extraescolars, així com els equips de tècnics dels clubs esportiu, també hi tenen una gran influència. Qualsevol adult és un model de referencia per a un infant. Immanuel Kant deia alguna cosa més o menys així “obra de tal manera que la teva conducta esdevingui llei universal”. Tot seguit un exemple: Imagina que vas caminant amb el teu fill de vuit anys pel carrer, i la persona que està just al teu davant li cau el moneder. Alhora que cau el moneder també cau el bitllet de 50€ que hi havia dins. Què fas davant d’aquesta situació?
- Li dones el moneder i el bitllet de 50€ te’ls poses a la butxaca
- Li dones tot, moneder i bitllet de 50€
- No fas ni una cosa ni un altre, ho deixes a terra
“La única manera d’educar és donant exemple, a vegades un exemple espantós”. Albert Einstein.
Podem guanyar un partit de dues maneres:
- Jugar el màxim de bé, jugant millor que el rival.
- Jugar malament per impedir que l’altre jugui bé i guanyi.
La primera opció és més difícil, perquè hem d’activar l’enginy i la creativitat, comporta situacions de risc i incertesa, no sabem si guanyarem o no. Si hem jugat bé però no hem guanyat el partit, de totes maneres sentirem satisfacció perquè hem jugat amb ètica, i hem tingut el valor de ser coherents amb els nostres valors. En canvi la segona opció, és més accessible, més fàcil, perquè és més senzill destruir que crear. El més probable és que si sortim a guanyar un partit amb l’objectiu d’impedir el joc de l’altre, com a molt empatarem, no guanyarem. Si no hem jugat bé ens sentirem insatisfets, a més se’ns despertaran sentiments com ara la culpabilitat o l’enuig. Quantes vegades hem agafat un camí perquè era més ràpid i semblava més fàcil, doncs no havíem de dedicar temps a aprendre res ja que utilitzàvem el programari inconscient, i al final aquest camí ha estat el més perjudicial pel nostre benestar físic, mental i emocional? Tots portem un programari inconscient, ja que donem respostes de manera automàtica a allò que ens passa. Per això li diem programari inconscient, perquè ho fem sense posar-hi la consciència. El programa inconscient, o les creences, igual que els nostres valors es van creant durant la infància a partir de tot allò que ens van dient els nostres progenitors i adults de referència. Si amb un nen o nena els seus adults de referencia li van dient: “ets molt bo, seràs un futbolista d’èxit”, o “ets molt dolent jugant a futbol, no serveixes pel futbol”, ell s’ho creurà, igual que es creu que els reis existeixen. S’ho creu perquè li diu una persona molt important per a ell o ella.
Un consell educatiu per aplicar a l’esport
Prendre consciència que el nen o la nena posarà en acció la mirada de l’adult i allò que l’adult espera d’ell o ella. L’infant deixarà de ser ell mateix per acomplir amb les expectatives de l’ adult, perquè no vol patir, i vol sentir-se estimat i reconegut. Aquesta manera de parlar: “tu ets bo o dolent…”, sorgeix d’una comparació i confon a les criatures, perquè aleshores elles s’identifiquen amb allò que fan no amb allò que son. El meu consell és NO posar etiquetes als nens i a les nenes i lloar els processos d’aprenentatge. Deixem que els infants triïn les etiquetes que es volen posar, i donem-los la llibertat perquè sempre que vulguin puguin canviar d’opinió sobre ells mateixos, ja que la vida és canviant.
La formació en l’àmbit de l’esport
Cada vegada són més necessaris els perfils formats en l’àmbit esportiu, que responguin a la constant evolució metodològica en aspectes tècnics, tàctics i de preparació física. A això cal afegir un coneixement de les bases psicopedagògiques de l’educació i l’entrenament que et capacitin per al desenvolupament professional. Amb dècades acumulades d’experiència en el camp de l’educació, formem persones professionals actualitzades, apassionades i compromeses amb els valors de la convivència, la inclusió i la sostenibilitat.
Cicle formatiu de grau mitjà de futbol
Adreçat a qualsevol persona interessada en desenvolupar les seves habilitats en l’àmbit del futbol. Durada del curs: 455 hores
Requisits d’accés:
- Prova física d’accés específica
- Disposar del títol de graduat en Educació Secundària Obligatòria (ESO) o equivalent.